Capquadrats, tossuts, racionals, organitzats, rossos amb ulls blaus, de dimensions desproporcionadament grans i bebedors compulsius de cervesa són algunes de les característiques que acostumem a associar als alemanys, però com són realment? Es tracta de tòpics sense fonament, o tenen part de raó?
A través d'aquest blog que avui començo, Erasmus Generation, miraré d'explicar les semblances i diferències entre les cultures catalana i alemanya que experimenti en la meva pròpia pell com a estudiant Erasmus a partir de dissabte que ve i fins al Juliol aproximadament. Darrere meu deixo 3 anys d'experiència universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona com a estudiant de Física i Matemàtiques, i al davant se'm presenta una estada de dos semestres a la Georg-August-Universität de la ciutat alemanya de Göttingen, a la Baixa Saxònia -que tot i el nom, es tracta d'una ciutat situada més al nord que al sud-.
A mesura que vagi adaptant-me a la manera de viure i estudiar alemanya, aniré escrivint les meves impressions personals sobre el país, la cultura, la gent, el menjar, el beure, i altres temes que em cridin l'atenció, amb l'objectiu de formar una imatge més precisa d'aquest país situat suficientment a prop com per a què repercuteixi de manera important en les nostres vides, sobretot a partir de la creació de la Unió Europea, però alhora suficientment lluny com per a què sovint se'ns presenti com un gran desconegut.
En primer lloc, i seguint una mica la idea de la pel·lícula
Una casa de bojos (
L'aubergue espagnole), que recomano a tothom que estigui pensant de marxar un any fora, explicaré de manera simple què és un Erasmus. Segons es llegeix a
Wikipedia, el programa Erasmus és un programa d'intercanvi d'estudiants de la Unió Europea, segons el qual es permet a estudiants de la Unió Europea i altres països europeus anar a estudiar en una universitat d'un altre país membre del programa durant un període comprès entre els 3 i els 12 mesos, facilitant -fins a cert punt- tràmits com la convalidació d'assignatures i altra paperassa acadèmica.
El programa Erasmus forma part del programa Sòcrates, on hi ha altres opcions d'intercanvi com pràctiques laborals, o intercanvi de professors. El seu nom el deu a
Desiderius Erasmus de Rotterdam (foto), filòsof, teòleg i capellà holandès, inscrit en l'humanisme renaixentista. Des de petit va rebre una educació exemplar en els millors centres monàstics i religiosos del moment, també després de la mort prematura dels seus dos pares a causa d'una plaga. Al llarg de la seva vida, Erasmus va actuar com a enemic del dogmatisme i va viatjar per nombrosos llocs d'Europa per tal de guanyar coneixement i noves perspectives, alhora que critivaca els excessos que l'Església Catòlica estava cometent en aquells moments. Dels seus escrits es desprès una proposta de comunicació més personal amb Déu, però no s'ha d'associar al protestantisme de Luter, amb qui va mantenir una bona relació al principi i que es va anar deteriorant al llarg dels anys. A diferència d'aquest, Erasmus no era partidari d'abolir l'Església Catòlica, sinó de reformar-la, retornant a un cristianisme primitiu i lliure d'excessos. Se'l pot inscriure, doncs, més dins del moviment conegut com a contrareforma. Al final de la seva vida va donar la seva fortuna a la Universitat de Basilea (Suïssa). Posteriorment, s'ha associat al programa Erasmus el
backronym (acrònim buscat a posteriori) següent:
European Region Action Scheme for the Mobility of University Students.
Actualment el programa Erasmus representa un fenòmen cultural que guanya força cada any, arribant a milions d'estudiants europeus, i oferint la possibilitat de madurar i d'obrir la ment, al temps que s'aprenen nous plats de cuina, noves llengües, i es tenen noves experiències. És el que s'ha anomenat Generació Erasmus.
La paraula alemanya d'avui és Anfang [ˈan.faŋ] (principi).
