Tortellinis amb salsa de tomàquet i tonyina

És diumenge i són les 15:28. D'aquí una hora es farà fosc, i a les 5 de la tarda semblarà que siguin la 1 de la matinada. Les temperatures varien bastant depenent del dia. Avui encara no he sortit de casa, però sembla que no fa gaire fred. Ahir, en canvi, anar amb bufanda, gorro, jersei, jaqueta i guants noruecs em semblava insuficient per a poder fer turisme per Hildesheim, una ciutat propera a Göttingen, en un dia gris de pluja com tants altres en aquesta època de l'any.

Però com quasi tots els estudiants Erasmus del sud d'Europa que correm per aquí ja hem entès, no s'ha de deixar de fer coses pel mal temps com solem fer a Catalunya, perquè sinó mai es faria res. Ahir mateix va haver-hi una festa al Barracuda, un bar situat al soterrani d'una residència d'estudiants i que tot i que normalment només obre els dimarts, ahir se celebraven els 10 primers anys de la seva existència, regalant els primers 60L de cervesa.

Així que com és d'imaginar, fa poc que m'he llevat. He vist un parell de capítols de The Tudors, he netejat els estris de cuina dels últims dies i m'he cuinat aquests tortellinis farcits de pernil salat amb una salseta de tomàquet i tonyina i una quantitat desproporcionada de formatge Emmental ratllat (foto). I és que cuinar s'ha convertit en el meu hobby per excel·lència en aquest Erasmus. Una de les gràcies de viure sense els pares és que cada dia t'has de fer el menjar. I això dóna lloc a innumerables risottos, tallarines, carns al forn, i sofregits amb espècies de tot tipus.

De fet, com a aliment estrella des que estic aquí, destacaria el pebrot. Aquí a Alemanya hi ha tres pebrots (el verd, el vermell i el groc) i molts cops se solen vendre junts. En menjo uns 2 o 3 cops per setmana com a mínim, normalment trossejats i sofregits amb ceba, pollastre, salsa de soja, o qualsevol altra cosa que hi hagi per la meva nevera. També en faig arrossos, o acompanyo plats de carn.

La paraula alemanya d'avui és Paprika [ˈpapʁika] (pebrot).

Die Universität

Gerard: i tot lo resto kom va? ia ha fet panxa-birra?

Jaume: ara porto uns dies tranquils, xk clar, ara ja stic ficat amb la uni i vulguis que no, t'endreça per dins.

Això és un tros d'una conversa que he tingut amb el Gerard, un company de Física de la UAB aquest matí, poc després de llevar-me. Tot seguit he anat a la dutxa, i allà he començat a donar voltes a la frase -la dutxa és el meu gran cau de reflexions-. Crec que no ha estat fins ara que la meva vida comença a entrar un altre cop a la normalitat, on per normalitat entenc aparició de patrons, i desaparició de la sensació de provisionalitat: viure de manera sostenible. I ara que ja tinc un «dia a dia», he decidit parlar-vos-en una mica.

Aquí quasi totes les classes duren 1h 30', i se sol deixar mitja hora entre una classe i l'altra per als desplaçaments, ja que normalment no tens totes les classes al mateix edifici, sinó que sovint has de creuar un bon tros de ciutat. L'horari que estic seguint inclou un parell de classes per dia, tot i que no de manera compacta. Com a exemple extrem, els dilluns tinc classe de 8:15 a 9:45 i de 18:15 a 19:45. He pensat que fer un Erasmus és l'oportunitat de fer coses que normalment no fas, però que tot i això et venen de gust. Et treuen de la teva rutina, i et deixen total llibertat, de manera que ets tu i només tu qui decideix sobre la teva vida. Però davant d'aquest mar de possibilitats, només uns quants camins es poden concretar.

Les meves assignatures d'aquest semestre són les següents:

• Termodinàmica i mecànica estadística: assignatura troncal de Física, moltes hores i bastant dura.
• Dinàmica no lineal i Caos: assignatura petita sobre la teoria de Caos. Es fa al Max Planck Institut, una xarxa de centres de recerca "homologa" al CSIC però ben fet.
• Neurociència teòrica: assignatura petita sobre l'aplicació de la modelització matemàtica i la teoria de Caos a l'estudi de xarxes de neurones per a intentar explicar com es formen els pensaments. També es fa al MPI.
• Gramàtica alemanya: curs d'alemany com a llengua estrangera (DaF) on repassem la gramàtica que hem anat aprenent, i que se'ns ha anat oblidant.
• Vocabulari alemany: més del mateix, però orientat a augmentar el nostre vocabulari i a poder entendre textos complexos.
• Suec A1: Curs de suec per a principiants totals.
• Introducció a la lògica: assignatura de la carrera de Filosofia, sobre lògica proposicional.

Com veieu, les assignatures que faig són molt variades, toquen molts temes diferents, i totes són molt interessants -almenys per mi-. L'Erasmus m'està donant l'oportunitat de poder cursar una assignatura de Filosofia, que els que em coneixeu ja us podeu imaginar que l'estic gaudint molt, i també centrar-me en les llengües estrangeres. A part, l'avantatge d'estar a 4t i no a 1r de carrera és que ja pots fer assignatures de la teva carrera interessants, i no només introducció a la introducció d'introduccions.

Excepte les dues classes del MPI, que són en anglès quasi sempre, la resta són en alemany, la qual cosa està molt bé ja que el meu objectiu per a aquest Erasmus és millorar el meu alemany. He de dir que m'ha anat bé tenir dos mesos d'estar per aquí fent el lluç abans de començar les classes pròpiament dites, perquè així he pogut augmentar ja el meu nivell una mica, i ara puc seguir les classes sense gaires problemes. Dec entendre al voltant del 90% del que diuen de mitjana, alguns professors se'ls entén més i d'altres menys, però en general es pot seguir bé.

La Universitat està molt bé. La Facultat de Física és nova i molt gran: les aules són modernes, tenen unes 6 pissarres en general, que pugen i baixen amb uns comandaments. A part, les aules no són horitzontals sinó que en general són grans sales de classes magistrals, tot i que naturalment també hi ha seminaris i aules més petites per a poder fer classes de problemes o discussions filosòfiques -sí, a l'assignatura de filosofia hi ha 1h30' setmanals de discussió inclosos-.

La paraula alemanya d'avui és Vorlesung [ˈfoːɐ̯ˌleːzʊŋ] (classe magistral).

7.- Sobre el que no es pot parlar, s'ha de callar

7.- ,,Wovon man nicht sprechen kann, darüber muß man schweigen."

7.- "Sobre el que no es pot parlar, s'ha de callar."

Amb aquesta frase s'acaba el Tractatus Logico-Philosophicus, de Wittgenstein, un llibre dels molts que m'han marcat en el seu moment i que m'han ajudat a conformar la persona que sóc avui. Tècnicament només es refereix a què hem de ser conscients de què també el llenguatge té limitacions. El llenguatge articula el nostre pensament, i com a conseqüència el terreny de les coses a què ens podem referir adequadament -sense fer-ne un abús- són precisament aquelles coses pensables, racionals. Fora d'aquest domini quedarien els sentiments, les emocions, o la bellesa.

No obstant això, fent-ne una lectura més àmplia també podem pensar que en general s'ha de saber què es diu, abans de parlar. Una mica com allò que solem dir a la gent que no volem escoltar: no parlis del que no saps. I a fi de no cometre l'error de què parlo, he preferit acumular una mica d'experiència en primera persona abans de poder parlar sobre l'essència de la vida Erasmus.

Sempre es queda bé quan es diu que els tòpics només són tòpics, i que a la realitat sempre es dóna de tot. Però en aquest cas, no és el que ha passat. Tot al contrari, els tòpics es compleixen: la vida Erasmus està sent un continu de cervesa, nous amics, cervesa, festa, cervesa, estudi, més festa, encara més cervesa i moltes hores en tren regionals. En només un mes m'han passat tantes coses com en un any normal de la meva vida a Catalunya. És increible com s'accentua la densitat de vivències. Al llarg dels propers dies aniré explicant de manera temàtica els diferents aspectes de la meva vida per aquí.

Avui, però, m'agradaria violar suaument els postulats de Wittgenstein, i parlaré de sentiments. De sentiments de pertanyença, de la pàtria, de casa nostra. Des de fa més anys dels que sé calcular amb seguretat, moltes persones s'han preocupat per aquest tipus de sentiments i conceptes: tu ets d'aquí i jo sóc d'allà. Els mètodes per discriminar uns dels altres són diversos: lloc de naixement, ascendència materna, ascendència paterna, lloc de treball, etc. Aquestes coses són molt útils des d'un punt de vista legal, ja que són ràpidament comprovables en els fitxers dels aparells estatals, però potser això ens ha fet oblidar que darrere d'aquests conceptes hi sol haver un sentiment, i que no sempre tenen perquè coincidir les dues versions.

Si bé em semblava impensable 10 minuts abans d'aterrar a Colònia per a agafar el meu tren cap a Göttingen, crec que ja puc afirmar que aquest és el meu cas. Els que em coneixeu personalment sabeu que he estat molts cops a Alemanya, i que constantment faig referència a aquest país. Però aquest cop és diferent. Des que vaig posar els peus al finger de l'aeroport, que he sentit aquesta terra com a meva, i jo m'he sentit seu. Ja ho coneixia tot, millor que la resta, i ho he estat ensenyant com a propi: les papereres dividides en quatre, l'ús de la bicicleta, els tipus de salsitxes, la passió per la cervesa, o la manera organitzada de pensar i treballar. Ara vaig a Catalunya, i torno a Alemanya.

La paraula alemanya d'avui és Gefühl [gəˈfyːl] (sentiment).

L'informe PASA

Alguns de vosaltres coneixereu l'informe PISA, un estudi comparatiu del nivell acadèmic dels nois i noies de 15 anys entre els diferents països, iniciat l'any 2000, que es repeteix cada 3 anys i que sempre guanya Finlàndia -el fet de no parlar una llengua indoeuropea els deu il·lustrar més la ment que a la resta-. Si algú està molt intrigat, diré que Espanya va ocupar el 23è lloc l'any 2006, i Alemanya el 8è.

Tot i això, segurament a ningú li sona l'estudi PASA, acrònim de Personality Alterations through Staying Abroad with Erasmus, un estudi dut a terme pel Departament de Psicologia de la Universitat de Mainz. M'ho ha enviat avui la coordinadora d'intercanvis de la meva futura universitat, i té com a objectiu mesurar les variacions en la psicologia dels estudiants que cursen un Erasmus. És totalment voluntari, però jo m'he animat i hi he entrat. Consisteix a fer una enquesta -bastant llarga per cert, hi he invertit una mitja hora a plena concentració-, i n'hauré de fer una altra d'aquí un semestre, i finalment una darrera d'aquí un any.

Les preguntes tampoc eren res extremadament original, bàsicament sobre la manera que un té de treballar amb la resta, de relacionar-se, quina importància dóna a les opinions alienes, i altres coses d'aquest tipus. Una opció curiosa -voluntària també- és que pots demanar que et donin feedback sobre les teves enquestes en particular, és a dir, que et diguin com de mutant t'has tornat després d'un any de viure lluny de casa. Així que d'aquí un temps ja us donaré el meu diagnòstic.

Com a tema relacionat, un dels llibres més famosos d'Erasmus de Rotterdam és l'Elogi de la follia (doblement titulat en grec i llatí sota el nom Μωρίας Εγκώμιον i Stultitiae Laus) (foto, amb il·lustracions de Hans Holbein). Espero no acabar com el personatge del gravat.

La paraula alemanya d'avui és Wahnsinn [ˈvaːnzɪn] (bogeria).

European Region Action Scheme for the Mobility of University Students

Capquadrats, tossuts, racionals, organitzats, rossos amb ulls blaus, de dimensions desproporcionadament grans i bebedors compulsius de cervesa són algunes de les característiques que acostumem a associar als alemanys, però com són realment? Es tracta de tòpics sense fonament, o tenen part de raó?

A través d'aquest blog que avui començo, Erasmus Generation, miraré d'explicar les semblances i diferències entre les cultures catalana i alemanya que experimenti en la meva pròpia pell com a estudiant Erasmus a partir de dissabte que ve i fins al Juliol aproximadament. Darrere meu deixo 3 anys d'experiència universitària a la Universitat Autònoma de Barcelona com a estudiant de Física i Matemàtiques, i al davant se'm presenta una estada de dos semestres a la Georg-August-Universität de la ciutat alemanya de Göttingen, a la Baixa Saxònia -que tot i el nom, es tracta d'una ciutat situada més al nord que al sud-.

A mesura que vagi adaptant-me a la manera de viure i estudiar alemanya, aniré escrivint les meves impressions personals sobre el país, la cultura, la gent, el menjar, el beure, i altres temes que em cridin l'atenció, amb l'objectiu de formar una imatge més precisa d'aquest país situat suficientment a prop com per a què repercuteixi de manera important en les nostres vides, sobretot a partir de la creació de la Unió Europea, però alhora suficientment lluny com per a què sovint se'ns presenti com un gran desconegut.

En primer lloc, i seguint una mica la idea de la pel·lícula Una casa de bojos (L'aubergue espagnole), que recomano a tothom que estigui pensant de marxar un any fora, explicaré de manera simple què és un Erasmus. Segons es llegeix a Wikipedia, el programa Erasmus és un programa d'intercanvi d'estudiants de la Unió Europea, segons el qual es permet a estudiants de la Unió Europea i altres països europeus anar a estudiar en una universitat d'un altre país membre del programa durant un període comprès entre els 3 i els 12 mesos, facilitant -fins a cert punt- tràmits com la convalidació d'assignatures i altra paperassa acadèmica.

El programa Erasmus forma part del programa Sòcrates, on hi ha altres opcions d'intercanvi com pràctiques laborals, o intercanvi de professors. El seu nom el deu a Desiderius Erasmus de Rotterdam (foto), filòsof, teòleg i capellà holandès, inscrit en l'humanisme renaixentista. Des de petit va rebre una educació exemplar en els millors centres monàstics i religiosos del moment, també després de la mort prematura dels seus dos pares a causa d'una plaga. Al llarg de la seva vida, Erasmus va actuar com a enemic del dogmatisme i va viatjar per nombrosos llocs d'Europa per tal de guanyar coneixement i noves perspectives, alhora que critivaca els excessos que l'Església Catòlica estava cometent en aquells moments. Dels seus escrits es desprès una proposta de comunicació més personal amb Déu, però no s'ha d'associar al protestantisme de Luter, amb qui va mantenir una bona relació al principi i que es va anar deteriorant al llarg dels anys. A diferència d'aquest, Erasmus no era partidari d'abolir l'Església Catòlica, sinó de reformar-la, retornant a un cristianisme primitiu i lliure d'excessos. Se'l pot inscriure, doncs, més dins del moviment conegut com a contrareforma. Al final de la seva vida va donar la seva fortuna a la Universitat de Basilea (Suïssa). Posteriorment, s'ha associat al programa Erasmus el backronym (acrònim buscat a posteriori) següent: European Region Action Scheme for the Mobility of University Students.

Actualment el programa Erasmus representa un fenòmen cultural que guanya força cada any, arribant a milions d'estudiants europeus, i oferint la possibilitat de madurar i d'obrir la ment, al temps que s'aprenen nous plats de cuina, noves llengües, i es tenen noves experiències. És el que s'ha anomenat Generació Erasmus.

La paraula alemanya d'avui és Anfang [ˈan.faŋ] (principi).